EL PREGÓ DEL TOC DE CORN

Bona nit malparits! Bona nit malparides!

Morralla cornellanenca, no sou res al meu costat. El pregoner de les festes més importants, destacades i sonades del Baix Llobregat... sud... est.

Aquest any m’ha tocat a mi! Sóc el cornut del 2016! I no us penseu pas que em fa vergonya o escarni. Ai las. Nooooo... jo sóc el nou, però no el NOU, sinó el nou, és a dir el novè pregoner de les festes del toc de corn.

La novena edició de les fetes populars d’El TOC DE CORN 2016.

I jo sóc el salvat. L’escollit. (... per això em vaig formar a l’elit de l’escola pública a Cornellà...).

I com ens fan cornuts... una novena edició feta amb amor. Que som artesans de la festa, que la fem per a tots, que la fem perquè ens dona la gana i la fem perquè la volem nostra i de tots. I hi tenim de tot: concerts, curses, estirades, espectacles, activitats infantils, circ, holis, i castells horitzontals i LILA, lila per tot arreu, LILA que fa pinya, que creix i que fa més bonic viure a Cornellà.

I durant tres dies jo seré el rei d’aquestes festes. I ja no sóc com vosaltres... Formigues, carn fresca, carn de massa, malparits i cornudes. Jo sóc una icona de la festa, un ídol, un hedonis que arrossegarà tsunamis a la plaça. El no va más de la novena edició! Ole!

LILA.... LILA...

Però es que aquest any va de dones. De dones i d’entitats femenines, de dones i entitats que fan castells i fan ciutat. Les dones que aguanten i capgiren el món... el nostre món, un món ridículament masculí. De dones que fan festes com aquesta, de dones que projecten un futur millor, perquè el present ideat pel patriarcat... “no ens agrada”. .

D’això ve el lila, de la Dona... LILA... LILA...

Tothom ens vol classificar... tothom ens vol situar... Ens han de marcar com bestiar, han de saber qui som i sentir que som seus!

A prendre pel sac, simplistes, chorres, tontos, plans.... Nosaltres ho som tot i no som res!.... Mentre ens busquin “serem” i mentre ens busquin “trencarem esquemes”, mentre ens busquin serem “bons”. I serem sempre de tots els colors....

El color dels “Trencadors”, si!!!!!
El color dels “Revolucionaris”, si!!!!!
El color dels “Okupes de l’espai públic”, si!!!!!
El color dels “Participatius”, si!!!!!!
El color dels “Sostenibles”, siii!,
El color dels “Creatius”, siiii!
El color dels “Assemblearis”, siiii!
El color dels “Intergeneracionals”.

Nosaltres som HOLICORN!

Què, ja ho teniu clar? Ja us heu enterat bé doncs.... Ja sabeu el que som. Ja sabeu com ens pintem. I el que no som. Que no som imbecils. Que tenim opinió i transformem el món, i el capgirem, i el votem! o no! I el volem en femení.

I fem una festa inquieta! diversa i no de majories! connectada socialment! Una festa que utilitza els espais del poble com a espais de trobada, d’intercanvi, de creació i de transformació. Veniu, passejeu-vos, feu-vos petons, sentiu com dones, feu una birra amb la veïna, feu l’amor amb el seu home... i seguiu-me, que jo aquests dies tinc el corn de la felicitat.

Doncs això morralla cornellanenca, formigues, carn fresca, carn de massa, malparits i cornuts i cornudes. Que no sou res, que sou dormitori i mala bava. Que heu d’aspirar  a mi, a ser com jo, el rei del corn, el rei de la festa i dels cornuts. Agenolleu-vos al meu pas, que vaig de lila, que sóc el corn 2016 i aquest any... el toquen les dones!!!!!

Visca la festa!!!! Que corri la birra!!!! Bon toc de corn 2016 cornuts i cornudes!